Notícies. 04/07/2007

Ple d´investidura del President del Govern de les Illes Balears

Intervenció de Biel Barceló, portaveu del grup parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds

Molt Honorable Presidenta,
Molt Honorable President en funcions
Honorables sres i srs diputats:
Honorable Sr. Antich,

En nom del Bloc per Mallorca, i del PSM-Verds de Menorca, que constituïm un grup parlamentari de forces progressistes i nacionalistes, volem manifestar en primer lloc el nostre suport a la seva investidura com a president del Govern de les Illes Balears.

Conscients que els diputats aconseguits han estat decissius a l’hora de fer possible aquest nou govern progressista i nacionalista, en nom d’aquestes coalicions polítiques, en nom dels partits que les formen, és la nostra voluntat garantir estabilitat al Govern, una majoria parlamentària suficient, una gestió eficaç i el compromís que hem de prendre tots de posar els interessos de la ciutadania per davant dels interessos partidistes.

Volem manifestar també el nostre suport al programa de govern que presentà ahir i que es basa en l’acord signat per a l’estabilitat política i el futur sostenible de les illes Balears. Acord que obre aquesta nova etapa de consensos bàsics dels quals ens parlava vostè ahir.

El Govern que sortirà d’aquest acord, representa forces diverses, però això no ha d’ésser un problema, sinó més bé un avantatge, perquè representa la pluralitat de la societat de les illes Balears.

Els quatre anys del pacte de progrés foren quatre anys en què es varen aconseguir molts d’objectius: es varen protegir espais naturals, es varen desclassificar urbanitzacions, es varen fer avenços importants en normalització lingüística, es varen impulsar molts de sectors econòmics, es varen posar les bases per un transport públic de futur amb el tren, es varen fer molts de projectes de noves escoles i de remodelació de les existents, es varen fer importants polítiques socials, es va lluitar eficaçment contra la sinistralitat laboral i es varen crear molts de llocs de treball,... Però, també és cert que determinades disfuncions, descoordinacions i problemes pressupostaris, juntament amb l’enfrontament amb alguns sectors econòmics, varen pesar en aquell pacte de progrés.

Aquest nou pacte de forces progressistes i nacionalistes neix, amb aquesta experiència acumulada, amb uns pactes de corresponsabilitat de govern, i amb un objectiu ben clar: aprofitar l’experiència passada per superar aquelles dificultats i reptes que ens varem trobar l’any 1999.

Aquesta pròxima legislatura tenim amb els ciutadans i ciutadanes tota una sèrie de compromisos:

En primer lloc, tal i com vàrem coincidir en recollir en el programa i durant la campanya electoral, ha d’ésser la legislatura de les persones. Hi ha d’haver un compromís clar de dur endavant unes polítiques socials que procurin més atenció als col•lectius desafavorits, més igualtat d’oportunitats,... Haurem de desenvolupar els nous drets socials per a la ciutadania que contempla l’Estatut d’Autonomia, desenvolupar la Llei de la Dependència, amb tot els recursos econòmics i humans necessaris, i dur a terme una nova Llei de Serveis Socials que reconegui la universalització de les prestacions socials, tradicionalment dirigides a situacions carencials. També cal esmentar aqui el compromís de cedir el 0’7% del pressupost de les institucions per la cooperació amb el tercer món.

Aquests quatre anys han de ser de diàleg amb tots els sectors, i per això seran necessaris diversos pactes: Així el pacte per la immigració, que ha de tenir la seva concreció en polítiques que facilitin l’adaptació dels nouvinguts a la realitat social i cultural de les illes Balears, com a garantia de convivència social i de futur.

- El nostre compromís social serà lluitar contra les desigualtats,
En una comunitat amb un alt nivell de vida econòmic, hem de fer realitat una bona qualitat de vida per a tothom.

A les Illes Balears hi ha gairebé 160.000 persones que reben algun tipus de pensió en les diferents modalitats existents.

Tot i que les Illes Balears són un dels territoris que han generat i generen més riquesa de tot l’estat, i un dels territoris en què més hores és treballa de tot Europa, els ciutadans de les Illes reben unes pensions mitjanes que se situen entre les més baixes de tot l’Estat.

La quantia que rep un pensionista balear és un 11% inferior a la que reben els pensionistes espanyols. És, per tant, una incongruència que amb la riquesa generada, siguem la CA amb una de les pensions mitjanes més baixes.
Aquest fet és més greu si és té en compte que el cost de vida a les IB és el 4t més alt de l’estat.

Per això, el pacte que hem signant recull la garantia d’uns ingressos econòmics mínims a totes les persones grans de les illes Balears, i l’establiment d’un complement autonòmic de les pensions més baixes.

Uns dels col•lectius més desprotegits de la nostra societat són els infants: Caldrà que el Govern faci un esforç important d’ajuda als consells que són les administracions que tenen les competències per tal que es pugui aplicar una política efectiva de protecció a la infància.

Esperam que aquesta legislatura sigui també la del canvi per als joves. Els joves de les Illes Balears tenen avui en dia les pitjors condicions d’emancipació de tot l’Estat. També tenim els joves amb major percentatge d’abandonament escolar i amb menor número d’universitaris de tot l’Estat. Quant al nombre d’embarassos no desitjats i de casos de SIDA també seguim al capdavant. És important que el govern faci front a aquesta situació de forma transversal, enfortint el diàleg dins l’administració autonòmica, i enfortint el diàleg interinstitucional amb els consells insulars i els ajuntaments i, per damunt de tot, el diàleg amb els joves i les entitats juvenils. Sols amb un treball integral entre les institucions aconseguirem l’eficàcia de les polítiques de joventut.

Un altre dels grans reptes d’aquest Govern serà el de resoldre el problema de l’habitatge. Les Illes Balears són la comunitat autònoma on el preu dels habitatges ha crescut més aquests anys. En canvi, som la comunitat que ha creat menys habitatges de protecció oficial de tot l’Estat Espanyol.
Aquest problema és especialment greu pels joves, que han d’invertir una mitjana de les tres quartes parts del seu sou per pagar una vivenda.
Per altra banda, cal recordar que: quatre de cada 10 habitatges de les IB, estan buits.

I no es tracta d’un problema de construcció o falta d’habitatges: atès que només els darrers 10 anys se n’han construït més de 90.000.
Amb aquest sentit l’acord de govern preveu la construcció d’habitatges principalment dirigits al lloguer, la prioritat de la rehabilitació i l’establiment de mecanismes per treure al mercat les vivendes buides.

Un Govern que posa en primer lloc les polítiques per a les persones, ha de tenir l’educació com una de les seves prioritats bàsiques. En aquest sentit hem de manifestar la nostra preocupació per ésser els primers en fracàs escolar i en abandonament prematur dels estudis. Resoldre aquests problemes ha de ser el principal repte: invertir en capital humà és la millor inversió de futur. Per això ens hem marcat l’objectiu d’arribar a destinar el 6% del PIB per a educació. Actualment estam entorn al 3,5%, per davall de la mitjana europea, i per davall de la mitjana espanyola.

Calen més recursos, però també cal la confiança dels agents educatius en un projecte comú:

- No es pot governar d’esquena a la comunitat educativa.
- S’ha de fomentar la participació i que les propostes sorgides del món educatiu es tenguin en compte.
- L’educació és un pilar fonamental de la societat i per tant s’ha de fer el possible per un consens entre societat, govern i oposició.

El mateix podem dir de la sanitat pública a les illes Balears. La despesa sanitària pública per càpita a les Illes Balears és una de les més baixes de tot l’Estat. I el nostre índex de satisfacció amb la sanitat, també és dels més baixos. Així s’ha de millorar tota la xarxa sanitària, fent un especial esment en l’atenció als problemes de salut mental.

- Com a conseqüència de tot el que he dit, es pot concloure una imperiosa necessitat de dignificar els serveis públics essencials en un Estat del benestar: sanitat, educació, habitatge, lluita contra l’exclusió..., immigració...

I per dur a terme tots aquests projectes es necessita un bon finançament.
Cal recordar que els ciutadans de les IB pagam més del que rebem de l’Estat. En concret la diferència entre allò que pagam i allò que rebem és de 3.264 milions d’euros. I a més a més, la diferència entre allò que pagam i allò que rebem és cada vegada més gran: en només 8 anys, s’ha doblat.
Això vol dir que cada dia que passa, 9 milions d’euros surten de Balears com a conseqüència d’aquest injust sistema de finançament.

La nostra quota de solidaritat significa una aportació entorn al 17%, superior a qualsevol altra comunitat autònoma o regió europea. Fins i tot, aportam quota de solidaritat a CCAA que tenen una renda p.c. disponible superior a la nostra.
Aquest dèficit fiscal afecta molt negativament les famílies de les Balears i al nostre creixement econòmic. Així per exemple, com hem dit tant en SANITAT com en EDUCACIÓ, la nostra despesa per càpita està per sota de la mitjana estatal.

Per tant, els nostres ciutadans han de fer front a les insuficiències del sector públic, pagant serveis privats (en educació, sanitat, transport...): I més de la meitat de les famílies de les Balears tenen problemes per arribar a final de mes.

Per això s’han d’impulsar els convenis i la col•laboració amb el Govern de l’Estat per fer arribar les inversions necessàries en infraestructures, en medi ambient, en serveis,....
A Balears sempre hem estat a la cua en inversions estatals, especialment durant l´anterior govern progressista que patírem una autèntica persecució pel Govern central.

Confíam que l´actual govern de l´Estat compensi les illes balears, no perquè ara hi hagi més afinitat ideològica, sinó perquè és de justícia. Aquesta legislatura han de venir fortes inversions, perquè les tenim pagades de fa molts anys.

També s’ha de redactar el nou projecte de llei de Règim Especial Balear, d’acord amb el que preveu el nou Estatut d’Autonomia.
Però sobretot s’ha d’establir un nou sistema de finançament autonòmic que superi el greuge fiscal que històricament han patit les illes Balears.

En aquest sentit, vull recordar que aquesta passada legislatura s’aprovà la Reforma de l’Estatut d’Autonomia.

Independentment del vot final, tots els grups parlamentaris hi varen treballar molt. Malgrat el desacord amb alguns aspectes –especialment el tema lingüístic- assumim aquest nou Estatut com un avanç positiu pel nostre poble, i ara serem els primers en reclamar el seu desenvolupament.

• Així l’Estatut preveu una sèrie d’avanços competencials i financers per a les Illes Balears. Hem de ser capaços de fer possible el seu acompliment: des de la policia autonòmica al traspàs efectiu de la gestió de jusíticia que l’anterior estatut ja preveia i que mai s’efectuà. Però sens dubtes la pedra de toc és la millora del finançament. Totes i cadascuna de les previsions que s’estableixen al respecte s’han d’aplicar aquesta legislatura.

I un dels avanços més significatius d’aquest nou Estatut és en la nova definició de l’arquitectura institucional de la comunitat autònoma. Concretament en el paper que assumeixen els Consells Insulars com a òrgans de ple dret del sistema institucional de la comunitat autònoma, amb noves competències, amb la consideració d’aquestes com a pròpies i amb l’assumpció de la capacitat reglamentària.

Cal, llavors, que l’aplicació d’aquests preceptes estatutaris es faci amb rapidesa, seguretat jurídica, confiança mútua i lleialtat institucional. Això passa per: Comissions Mixtes per acordar els Decrets de traspassos, millora del sistema de finançament dels consells i respecte a l’àmbit d’actuació pròpia de cada Consell.

I també passa, evidentment, per afrontar el debat sobre els ajuntament, que com bé ens recordava vostè en el seu discurs, hem ajornat massa vegades.

He dit abans, que seran necessaris alguns grans pactes. Sense cap dubte un dels camps en què serà més important aconseguir-lo, serà entorn al desenvolupament econòmic i social.

Així, hem d’aconseguir un pacte per a l’ocupació per lluitar contra la precarietat i la temporalitat. Aquesta és especialment greu en el cas dels joves, atès que la majoria dels contractes realitzats als joves són temporals. I si els salaris dels treballadors de les Balears estan per davall de la mitjana espanyola, en el cas dels joves aquest fet encara és més greu. I aqui serà necessari també la lluita contra les desigualtats per motiu de gènere, ja que les dones cobren una mitjana de sou inferior als homes.

L’objectiu d’aconseguir un treball estable, que va esmentar vostè ahir, s’ha d’estendre també al col•lectiu de persones amb discapacitat.
Aquest pacte per a l’ocupació haurà d’incloure mesures clares contra la sinistralitat laboral, que s’ha incrementat significativament els darrers anys a les illes Balears, i que afecta principalment a un perfil de treballador entre 25 i 29 anys, ocupat en la construcció i amb contracte temporal.
Un altre dels objectius a aconseguir ha d’ésser el desenvolupament dels sectors econòmics amb un increment de la inversió en recerca-desenvolupament i innovació en tots els àmbits,- com va dir vostè ahir-, suport a les empreses autòctones, una aposta clara de suport i recuperació dels sectors industrials i comercials, aprofitar les sinèrgies del turisme per fomentar el sector agroalimentari, donar total suport al desenvolupament de l’economia social i reorientar la construcció cap a la rehabilitació i les infraestructures i equipaments.

Aquests darrers anys, de la mà del govern, s’han instal•lat grans empreses de fora que se n’han duit la part grossa dels beneficis de l’obra pública. Això ha de canviar i hem de promoure que aquests beneficis siguin per les empreses de Balears.

El sector primari ha de recuperar la fe en ell mateix, s’ha de recuperar la democràcia i la representativitat en aquest sector, i la política agraria ha de comptar amb nous instruments de finançament.

Un altre dels reptes del nou Govern serà el desenvolupament autonòmic de la Directiva Bolkestein, amb l’objectiu de convertir-la en una oportunitat per a la promoció del model comercial de proximitat, introduint els criteris de sostenibilitat i d’igualtat d’oportunitats.

Respecte del turisme, també serà necessari, amb diàleg i consens amb el sector, anar avançant per superar els problemes estructurals que patim actualment.

Així de cada vegada, patim més l’estacionalitat. De 1998 ençà quasi hem duplicat l’estacionalitat de la temporada turística.

La despesa diària que realitzen els turistes és cada vegada menor. En 20 anys, s’ha reduït un 17% la despesa dels visitants a les Balears.
I a més, s’ha incrementat de manera espectacular l’oferta del tot inclòs. 2 milions de turistes ja vénen amb tot inclòs: i el turista de tot inclòs gasta un 40% menys en comparació amb el turista mitjà.

Hem d’afrontar per tant la necessària reconversió de les zones turístiques madures. Hem de prioritzar l’oferta hotelera existent sobre l’extrahotelera. I quant als canvis d’usos, les demolicions de places turístiques han de passar a ser espais públics lliures o equipaments.

I hem d’anar cap a una desestacionalització efectiva i sostenible. I cap a la diversificació de l’oferta (amb impuls de l’agroturisme i el turisme rural, del turisme social, turisme gastronòmic, turisme esportiu,...).

I lligat amb el futur del turisme a les illes Balears, no hem d’oblidar el futur del nostre territori i del medi ambient. Hem passat quatre anys especialment greus pel que fa a la destrucció del paisatge i les agressions al territori, que varen tenir la contestació social amb dues grans manifestacions al llarg de la legislatura, com bé va recordar ahir en el seu discurs. Hi ha d’haver per tant, un compromís clar i ferm en la conservació del nostre territori, en què el procés urbanitzador del sòl rústic es limitarà i que s’incrementaran les inversions en la protecció dels espais naturals. Uns espais naturals protegits, que amb el necessari consens i diàleg s’han d’incrementar per tal d’arribar als estàndards europeus.

També hem d’avançar cap a la sostenibilitat en polítiques d´aigua, d´energia i residus.
En aquest sentit vull recordar el necessari desenvolupament de la Llei de la Reserva de la Biosfera: una antiga reivindicació de Menorca. La consideració de Reserva de la Biosfera ha de deixar de ser un simple títol per passar a ser un compromís de protecció mediambiental, desenvolupament sostenible i equilibri entre els sectors econòmics.

I també vull recordar que tenim el compromís d’aturar la destrucció de l’entorn de la Real i de construir el nou hospital a Son Dureta. La construcció de l’hospital de son Espases, és un projecte aprovat i adjudicat i el nostre compromís és estudiar la viabilitat econòmica i jurídica de no realitzar aquest projecte. El mateix cas ens trobam amb la façana marítima de Palma, que tots volem que sigui una zona d’equipaments públics i d’espais verds.
Alguns projectes existents, per tant, condicionen el nou Govern, i per això, posarem molta cura per veure quins projectes i de quina manera poden ésser modificats o directament desestimats.

També l’endeutament pesarà i condicionarà les futures polítiques. En aquests darrers quatre anys, l’endeutament ha crescut d’una manera desorbitada.
Ara bé, aquest fort endeutament no ha d’impedir que el nou executiu tiri endavant els seus projectes i el seu programa de govern. No podem quedar estancats ni aturats. Els ciutadans de les illes Balears es mereixen tots els esforços,- també els econòmics-, per millorar la seva qualitat de vida.
Així, un d’aquests grans projectes d’infraestructures d’aquesta legislatura ha d’esser el desenvolupament del tren, com bé deia vostè ahir.

El tren ha d’arribar a Alcúdia, Artà, Santanyí, i s’ha de racionalitzar i expandir el traçat de metro a la Universitat amb millores d’enllaç amb la part forana. Cal afrontar la implantació de tramvies o metro lleuger a d’altres vies importants de Palma com l’enllaç amb l’Aeroport. I sobretot hi ha d’haver un impuls en general a la mobilitat sostenible, a la intermodalitat i al transport públic. Així, hem d’assumir compromisos de qualitat per al transport públic (freqüències, puntualitat, connexions).

Un altre aspecte molt important que ha de tenir present el nou Govern:
Volem potenciar la nostra llengua i cultura. S’han de fer les inversions necessàries en nous equipaments culturals i en els ja existents. Volem una cultura integradora, oberta al món, amb projecció internacional. Alguns dels nostres objectius seran el reingrés a l’Institut Ramon Llull, la recuperació de la memòria històrica, la protecció adequada del nostre patrimoni històric, la promoció de la industria audiovisual,...

Plantejarem una gestió transparent i plural de la ràdio i televisió públiques, assegurar la presència dels canals en català a la Televisió Digital, i la possibilitat d’establir un conveni de cooperació en la producció, subtitulat, doblatge i recepció mútua de les corporacions de RTV de parla catalana.
Pel que fa al foment de la nostra llengua, pretenem simplement que s’apliqui la legislació. Que la llengua catalana, la llengua pròpia de les Illes Balears, sigui coneguda i usada pels ciutadans de les Illes Balears, d’una manera natural. Per això seran necessàries mesures concretes per fer-ho possible i un compromís de tots. Tots haurem de defensar i promoure el seu coneixement i ús social a través del pacte per la llengua que ens proposava ahir.

Per anar acabant, voldria fer un especial èmfasi amb una altra qüestió. La necessitat de recuperar la credibilitat de les institucions i de les persones que ens dedicam a la política, la necessitat de la dignificació de la funció pública i d’acabar amb els clientelismes. El nou Govern ha d’actuar amb total transparència, no s’ha de crear cap dubte respecte de la gestió honesta i honrada que s’ha de dur a terme. El nostre horitzó ha d’esser el del servei públic, i els alts càrrecs del Govern no han de dur a terme activitats incompatibles amb la gestió pública: l’interès general no pot estar fermat pels interessos particulars. Després d’una legislatura en què s’ha posat en dubte la credibilitat d’algunes institucions, el nostre repte ara ha d’ésser retornar la confiança dels ciutadans en les administracions: que els ajuntaments, el Consell Consultiu, els consells, el Govern, .... que totes aquestes institucions estiguin al servei de la ciutadania.

Ens sumam al seu compromís de formar un Govern que cerqui millorar la qualitat de vida de les persones, i enviam també un missatge a tots els ciutadans, de que aquest serà un Govern de tothom: tant dels votants dels partits que formen el pacte, com dels que no ens han votat.

Per últim, voldria reiterar el compromís de lleialtat que tots ens hem marcat amb la signatura d’aquest pacte de govern, i el meu compromís personal en nom del grup parlamentari. Estam davant un projecte que ha de durar vàries legislatures per poder consolidar un canvi polític real, un canvi per altra banda que ha de respondre a les espectatives i que no podem frustar. El futur del nostre País va lligat a aquest canvi.

Moltes gràcies.�