Notícies. 03/12/2007

"La feina en Can Domenge..."

Pel seu interès, reproduïm l'article d'opinió d'Antoni Alorda, diputat del BLOC-PSM, publicat avui al Diario de Mallorca

L’operació de Can Domenge és protagonista contínua de l’actualitat. Bàsicament, per l’evolució de la querella criminal contra els consellers de PP i UM, però, últimament, també per estrambòtiques propostes del PP. M’agradaria dir-ne canvi de posició del PP, perquè ells sempre han votat a favor de la venda de la finca a un preu irrisori, però és agosarat afirmar tal canvi perquè el PP envia missatges deliberadament confusos: a vegades, insinua que va ser un error, fins i tot un escàndol; però a continuació precisa que hi estan a favor, i, de fet, ni s’han retractat mai, ni han demanat anul•lar l’acord sinó, com a molt, suspendre’l (no sé com, a la fontiana manera supòs). Però, se’n peneden o no? Volen tornar arrera o no? “Confessió sense contricció, no val res� escriu Llull. Idò, amb aquest percal, emboliquen troca per exigir coherència... als altres.

Recordem el cas: la venda d’una gran finca pública en el centre de Palma sense preveure cap benefici social, ni habitatge protegit, ni cap condició en el preu de venda; sense promoure cap reconversió, tot i estar devora el Camp Redó; sense adjudicar-la al millor postor, sinó venent-la a un preu molt inferior al de mercat. Sense cap límit al benefici privat. Ja ho diu la dita popular: la plusvàlua de Can Domenge, el dimoni se la menja.

Què es valorava idò? Les presses (però, hores d’ara, el projecte no ha arrencat) i, sobretot, la vàlua arquitectònica. Fixa’t tu, la vàlua arquitectònica, però, curiosament, només hi havia 15 dies per presentar projectes. Algú creu que un arquitecte del prestigi de Nouvel va preparar un projecte en 10 dies? A més, la història de l’art registra prou exemples d’habitatge social fet amb gust, amb imaginació i pensat per a les persones.

L’actual polèmica sobre quins sòls s’han de destinar a satisfer la necessitat d’habitatge, ajuda a capir la magnitud del despropòsit. Quan un veu el que costa adquirir una casa, tot i l’allau de construccions que s’han fet. Quan constates que les administracions no tenen sòl, tot i haver-ne rebut en abundància per cessions obligatòries. Quan reparam que estam a la coa d’actuacions en habitatge públic (a l’Estat i a tota l’Europa Occidental); resulta inintel•ligible destinar una finca pública a fer 600 habitatges privats de luxe.

Encara ara s’hauria de fer tot el que sigui possible, en aquestes altures, per anul•lar l’operació i tenir ocasió de canviar el plantejament damunt davall. El camí més sòlid per aconseguir-ho és el contenciós que mantén el Bloc per Mallorca. S’hi vol sumar el PP? El vol assumir l’equip de govern del Consell? Tenen temps per pensar-s’ho, perquè, de moment, la magistrada del cas ha suspès la tramitació a l’espera que s’aclareixin les responsabilitats penals. Comprenc que hi hagi nirvis.�