Notícies. 08/05/2008

La Fira del Diàleg Intercultural pretén afavorir l’acostament a la diversitat cultural i a les experiències dels nouvinguts a les Illes Balears

Està organitzada pel Centre Balears Europa, dins els actes commemoratius del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig

La consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francesca Vives, i la regidora de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, han participat en la inauguració de la Fira del Diàleg Intercultural “Conta’m la teva història�, que té lloc fins dia 9 de maig al Passeig del Born. Aquesta fira està organitzada pel Centre Balears Europa dins els actes commemoratius del Dia d’Europa, que es celebra dia 9 de maig. A l’acte hi ha assistit també el director general de Fons Europeus, Jaume Garau Taberner, la directora gerent del Centre Balears Europa, Catalina Alemany.

FIRA DEL DIÀLEG INTERCULTURAL:

Per celebrar el dia d’Europa i amb la interculturalitat com a eix, s’ha organitzat una fira denominada FIRA DEL DIÀLEG INTERCULTURAL, que estarà ubicada al PASSEIG DEL BORN DE PALMA, destinada de forma molt específica al jovent, però oberta a tot aquell que vulgui participar en les activitats.

La fira s’ha titulat CONTA’M LA TEVA HISTÒRIA, i vol servir de pont i de via d’acostament a la diversitat cultural i a les experiències personals dels nouvinguts a les Illes Balears.

D’aquesta manera, la fira ha volgut donar veu a ciutadans de diferents cultures, per a que expliquin de primera ma i des d’una perspectiva personal, alguns dels aspectes, culturals, històrics i socials que afecten o han definit les particularitats dels seus països i la seva cultura.

- OBJECTIUS DE LA FIRA:

Entre els objectius que es volen assolir destaquen:

- Fer arribar de primera mà als joves escolars una nova perspectiva dels col•lectius d’emigrants de les Illes Balears.

- Habilitar un espai propici per encoratjar el diàleg entre cultures: intercanvi i comunicació.

- Esborrar actituds de rebuig, xenòfobes o racistes en relació a altres cultures mitjançant el diàleg i el coneixement mutu.

- Rompre amb els tòpics negatius generats envers altres societats i col•lectius.

- DIES I HORARIS DE LA FIRA:

El col•lectiu principal a qui va dirigida la fira són els escolars, principalment de tercer i quart d’ESO, però també tots els visitants que s’hi vulguin acostar.

- Lloc d’emplaçament de la fira: Passeig del Born – Palma

- Dies: 7, 8 i 9 de maig.

- Els horaris per a les visites escolars són: Matins: de 9.00 a 14.00 hores.

- Els horaris establerts per al públic en general són: Horabaixes: de 16.00 a 19.00 hores.

ACTIVITATS PROGRAMADES A LA FIRA:

La fira sobre la interculturalitat s’organitza al voltant de les següents accions:

- Llengües: el català, llengua de trobada entre cultures.

- Conèixer les característiques i les SINGULARITATS CULTURALS dels països convidats.

- Apropar-se a la SITUACIÓ SOCIOPOL�TICA DELS LLOCS D’ORIGEN dels emigrants que arriben a les Illes Balears a través dels ulls dels països convidats a la fira.

Països de la fira: Davant la impossibilitat de convidar tots els països amb ciutadans residents a les illes, s’ha optat per triar quatre països de tres continents diferents, que presenten un nombre elevant d’immigrants: Alemanya, Romania, Senegal i Colòmbia.

ESPAIS A LA FIRA:

A la fira s’organitzaran 6 espais diferents:
1. Quatre espais dedicats als països convidats.
2. Un espai per a l’Ajuntament de Palma: El Català com a Llengua Vehicular del Diàleg Intercultural. (Regidoria de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística de l’Ajuntament)
3. Un espai la Unió Europea.

Cada espai s’ha elaborat un tema a tractar i com tractar-la, amb l’ajuda de les associacions culturals de les diferents nacionalitats i dels dinamitzadors culturals que gestionen i coordinen el seu espai:

1) ALEMANYA

Alemanya ha estat el motor econòmic i també fundador de la Unió Europea: ideari de la nova Europa, tal i com se coneix actualment. Al llarg dels anys Alemanya s’ha sabut sobreposar a la història i a la recuperació d’un país mutilat: el procés de la Reunificació Alemanya. Les manifestacions internes massives de l’alemanya occidental i les pressions econòmico-polítiques externes al llarg dels anys, foren el detonant a la caiguda del mur al 1989.

Es podria pensar que Alemanya ha viscut un doble procés de recepció de nous vinguts. D’una banda, la que es consideraria la immigració més tradicional des dels anys 50, que per comparativa, s’ha produït en un període més llarg temps i de forma més esglaonada que a les Illes Balears. I d’altra banda el procés de reunificació que també a implicat un fenomen de reconversió econòmica i social.

MARTINA CLEMEN, una jove alemanya que ens visita per uns mesos per aprendre català a Mallorca, ens conduirà pels anys convulsos de les l’aixecament i caiguda del mur de Berlín.

2) COLÃ’MBIA

Colòmbia, és un països sud-americans amb més presència a Balears. Es tracta d’una cultura que no ens és aliena: les arrels d’una història comuna encara són presents.

En MAURO TEJADA, un jove colombià que viu a Palma, ens donarà alguns referents sobre els joves colombians: que els agrada, que necessiten, que escolten, que els preocupa, que odien, que els manca, quins són els seus ídols...

3) ROMANIA

Es tracta d’una de les darreres incorporacions de la UE, d’1 de gener del 2007, i que ja té una important presència de censats a les Illes Balears. Els romanesos se defineixen a ells mateixos com: un poble romànic en mig dels Balcans.

Una jove estudiant universitària nascuda a Romania, que s’ha adaptat plenament a la vida d’aquí, na DARIA IORDAN, condueix el Taller dels matins: un recorregut per la geografia de Romania, amb elements destacats de cada zona. L’estant uneix evolució històrica, llengües pròpies, tradició i llegendes, patrimoni... un recorregut pels fets més destacats i comuns als romanesos.

Els horabaixes se vesteixen de colors, na LUCIA MATEI ha preparat un taller per commemorar les festes que en aquesta època de l’any es viuen a Romania: Pasqua i la Festa de Primavera. Na Lucia ens guiarà en l’elaboració dels Martisor, uns petits fermalls decorats fets amb un fil blanc i un altre vermell, símbol de l'amor, i la decoració dels Ous de Pasqua, que farà la delícia dels més petits.

4) SENEGAL

Senegal, és un país sud-saharià que ha fonamentat bona part de la comunicació de la història i de la cultural del seu poble, en la transmissió oral. En SEYDOU CISSOKO i en OUMAR NIANG provenen de famílies de griottes. A l’Àfrica negra, aquestes famílies eren fonamentals a l’estructura social i cultural, i com a tals se’ls reconeixia i tenien un paper important en les celebracions i, fins i tot, actes d’Estat. Els Griottes eren els narradors de les històries, els oradors, són els que han conservat i difós la tradició oral, en definitiva, els transmissors de la història i de la cultura. Per simplificar: es podria xerrar de enciclopèdies amb cames.

Els instruments musicals (Xalam/Khalam y Yambe), continuen essent elements que habitualment s’utilitzen per a transmetre més informació que la purament relacionada amb les notes musicals, sinó altaveus de moltes històries.

5) AJUNTAMENT DE PALMA: ACULL EN CATALÀ

Quan t’adreces per primera vegada a un desconegut: quina llengua utilitzaries? Coneixes a algú que no ha nascut a Mallorca, i se dirigeix amb tu en català: que en pensaries d’aquella persona?

Aquestes són algunes de les preguntes que plantejaran na SATXIMI SASAKI i en RAXID FARAJ, dues persones d’origen molt diferents i que de fa uns anys s’instal•laren a Mallorca. Tenen en comú que han volgut adoptar el català com a llengua de comunicació habitual. Ells ens faran propera la seva història i amb quins problemes i sorpreses s’han trobat en el seu aprenentatge.

6) ZONA EUROPA

Donar a conèixer la Unió Europea, i fer més propera les seves institucions als ciutadans, és una de les grans fites de la Direcció General de Fons Europeus i el Centre Balears Europa. L’estant propi de la Conselleria s’ha volgut dedicar íntegrament a informar al visitants dels símbols que identifiquen Europa, així com de les principals característiques que la defineixen.�