"La fermesa d'un somriure" Sebasti脿 Serra, en la mem貌ria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Not铆cies. 13/01/2009

La Conselleria de Gabriel Vicens acaba d'enllestir l'Avantprojecte de llei d'ordenaci贸 del territori i d鈥檜rbanisme a les Illes Balears

脡s una llei necess脿ria i esperada des de fa anys. Ha estat impulsada pel PSM-EN, i 茅s una de les principals apostes program脿tiques de l'actual Govern per corregir el desenvolupament territorial urban铆stic a les nostres Illes



La Conselleria de Mobilitat i Ordenaci贸 del Territori, dirigida per Gabriel Vicens, ha presentat l'avantprojecte de llei d'ordenaci贸 del territori i d鈥檜rbanisme a les Illes Balears.

L'elaboraci贸 s'ha fet tenint en compte esborranys anteriors i, sobretot, la intensa feina feta (durant un any) per la Comissi贸 espec铆fica (consells insulars, conselleries m茅s implicades, Advocacia, Ajuntament Palma, DG d'Ordenaci贸 del Territori), a m茅s dels criteris propis de la Conselleria de Mobilitat i Ordenaci贸 del Territori.

Vicens no vol que l'avantprojecte sigui un text tancat, ben al contrari, s鈥檌mpulsar脿 un per铆ode de debat i consulta amb les diverses institucions i amb la societat civil i sectors professionals a fi de recollir aportacions que millorin el text. Es indispensable el debat i el m脿xim di脿leg.

S'inicia un proc茅s de presentaci贸 amb el seg眉ents col鈥ectius i institucions: Institucions (consells insulars, ajuntaments..), sectors professionals i col鈥egials, sectors empresarials i agents sindicals, entitats agr脿ries i entitats ecologistes.

Aquests s贸n els 10 punts m茅s destacats de la futura llei:

1. A la fi les IB tendran una llei pr貌pia, despr茅s de m茅s de 25 anys en qu猫 l'Estatut recull l'ordenaci贸 territorial i l鈥檜rbanisme com a compet猫ncies exclusives.

2. Unifica, integra i actualitza la normativa auton貌mica urban铆stica d'ordenaci贸 territorial, excessivament dispersa i fragmentada.

Despla莽a la legislaci贸 estatal del 76 (preauton貌mica), encara vigent. Es modifiquen o deroguen m茅s de 20 normes territorials i urban铆stiques auton貌miques. S'adapta a la reforma de l'Estatut i a la legislaci贸 b脿sica estatal m茅s recent.

3. Criteris de creixement sostenible i d鈥檌nter猫s general condicionaran les pol铆tiques d'ordenaci贸 territorial i urban铆stica. Les pol铆tiques p煤bliques de regulaci贸, ordenaci贸, ocupaci贸, transformaci贸 i 煤s del s貌l respondran a aquests principis. Orientacions i directrius transversalment en tot l'articulat de la llei.

4. Participaci贸 ciutadana, transpar猫ncia informativa i drets d'informaci贸 dels ciutadans en mat猫ria territorial i urban铆stica: un gran pas endavant. Garantia de drets d'informaci贸 i iniciativa, acc茅s per mitjans telem脿tics, foment de la interpretaci贸 per noves tecnologies, programes preceptius de participaci贸 ciutadana, aplicaci贸 del principi de publicitat, dret d'acci贸 p煤blica davant els tribunals, etc.

5. Atenci贸 especial a les necessitats socials d'acc茅s a l'habitatge. Foment dels habitatges subjectes a r猫gim de protecci贸 p煤blica i creaci贸 de patrimonis p煤blics de s貌l. Reserves de s貌l corresponent al 30% en s貌l urb谩 i urbanitzable, localitzaci贸 que afavoreixi la cohesi贸 social, previsions incorporades al planejament, etc.


6. Regulaci贸 clara de la classificaci贸 隆 qualificaci贸 deis tipus de s貌l, restringeix el concepte de s貌l urb谩, es cerca evitar la creaci贸 de "falsos urbans" o de s貌ls urbans sense el preceptiu proc茅s de transformaci贸 urban铆stica.

7. S'articula una regulaci贸 en positiu del s貌l r煤stic d'acord amb la seva naturalesa r煤stica i adre莽at a activitats relacionades amb l'煤s i explotaci贸 racional dels recursos naturals. Es remarca clarament el car脿cter excepcional per a 煤s d'habitatge unifamiliar i, conseq眉entment, se'n restringeixen els par脿metres d'edificaci贸 i ocupaci贸.

8. Es regulen per primera vegada els convenis urban铆stics (per fixar-ne els objectes, limitacions, sotmetre'ls al r猫gim de publicitat i evitar blindatges amb indemnitzacions desorbitades), es regulen les 脿rees de reconversi贸 territorial (per qu猫 realment responguin al seu objectiu) i es modernitzen els sistemes de gesti贸 urban铆stica (sempre mantenint el control municipal i respectant la iniciativa dels propietaris).

9. Es crea normativa de paisatge pr貌pia. Es dona contingut al Conveni Europeu del Paisatge (Flor猫ncia, 2000). Els plans territorials i el planejament urban铆stic definiran les pol铆tiques de paisatge i integraran estudis de paisatge on s'estableixin les directrius i estrat猫gies que permetin la valoraci贸, protecci贸 i recuperaci贸 del paisatge. Q眉estions relatives al paisatge seran considerades en totes les fases d'elaboraci贸 del planejament i gesti贸 urban铆stica.

10. Es refor莽a la disciplina urban铆stica: s'agilita la intervenci贸 dels consells insulars en mat猫ria de disciplina urban铆stica, s'amplien les responsabilitats en la comissi贸 d'una infracci贸 urban铆stica, es fixa una classificaci贸 m茅s precisa i coherent de els infraccions, s'incorporen est铆muls per a la legalitzaci贸 de les infraccions legalitzables i est铆muls per la restauraci贸 de la realitat f铆sica alterada (demolici贸) si s贸n il鈥egalitzables, etc.




      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: