Notícies. 05/12/2003

El PSM du a Brussel·les les seves propostes sobre la Constitució Europea

Una delegació del PSM, encapçalada per les diputades Maria Antònia Vadell i Joana Lluïsa Mascaró, i la consellera per Mallorca, Bàrbara Bujosa, s’han dirigit a la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, per tal de fer arribar les aportacions dels nacionalistes a la Constitució Europea. En aquest sentit, el PSM lliurà als eurodiputats Joan Vallvé i Carles Gasòliva les seves propostes sobre la Constitució Europea, en les quals demanaven un major participació dels ciutadans europeus i de les regions amb poders legislatius propis, com és el cas de les Illes Balears, així com el reconeixement de la insularitat i l’oficialitat del català.

El PSM considera necessari que el desenvolupament constitucional de la Unió Europea tengui molt present el paper dels ciutadans europeus i que reforci el paper polític de les regions constitucionals. Els nacionalistes reivindiquen la presència de les comunitats autònomes a les institucions europees per tal d’avançar en el protagonisme polític de la Unió Europea i en la democratització de les institucions europees, superant el plantejament d’unió d’estats. En aquest sentit, el PSM sol·licita que el debat sobre les tasques fonamentals i la delimitació de competències arribi a solucions que garanteixin una major transparència i responsabilitat en el funcionament i les estructures de la Unió europea que asseguri el respecte al principi de subsidiarietat, i garanteixi així el ple respecte dels àmbits competencials propis de les regions constitucionals, com és el cas de les Illes Balears.

El PSM sol·licita que la Constitució Europea reconegui la insularitat. En aquest sentit, els nacionalistes recorden actualment existeixen a la Unió Europea 26 regions europees on viuen 14 milions de ciutadans. Els nacionalistes demanen solucions al cost de la insularitat pel que fa al transport que suposa un encariment dels preus i una pèrdua de competitivitat, així com una dificultat a l’accés dels serveis públics; l’aplicació de la política agrària comuna que pot conduir a la desaparició de l’activitat agrària insular; l’estacionalitat econòmica deguda a la monodependència del turisme com a principal activitat econòmica; i l’escassesa de recursos naturals, com són el territori, l’aigua o l’energia.

El PSM també ha insistit sobre la necessitat que el català sigui una de les llengües oficials d’Europa. En aquest sentit, els nacionalistes recorden que el territori de parla catalana representa més del 25 per cent de la població de l’Estat espanyol i que, amb 11 milions d’habitants, és una comunitat prou significativa a Europa com per obtenir el reconeixement de la seva llengua i el tracte igualitari amb la d’altres estats amb comunitats lingüístiques semblants a la nostra. Segons el PSM, si el criteri de les dimensions de les comunitats lingüístiques no és el que s’aplica, aleshores cal aprofundir en les claus polítiques i culturals que, tot reconeixent obertament la diversitat cultural en totes les seves expressions de l’Europa comunitària, poden contribuir a construir una Europa rica culturalment, respectuosa amb la pluralitat i integradora de les diferents nacions.