"La fermesa d'un somriure" Sebasti脿 Serra, en la mem貌ria
 
EL PEU, FITER; LA MIRADA, ATREVIDA
veure totes

Palma
Mallorca
Menorca
Eivissa
Grup parlamentari
Consell de Mallorca


 

Not铆cies. 05/05/2004

Joana Llu茂sa Mascar贸 recorda a L贸pez-Isturiz que el Parlament de les Illes aprov脿 per unanimitat sol路licitar l鈥檕ficialitat del catal脿 a Europa

La candidata del PSM al Parlament Europeu, Joana Llu茂sa Mascar贸, vol recordar a Antonio L贸pez-Isturiz que, el 16 d’abril del 2002, el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat un proposici贸 no de llei en la qual acordava adre莽ar-se al Consell, a la Comissi贸 i al Parlament Europeu per demanar que el catal脿 sigui llengua plenament oficial de les institucions comunit脿ries, en el marc de la introducci贸 de noves lleng眉es oficials per a la nova fase de l’ampliaci贸 de la Uni贸 Europea. La diputada nacionalista ha fet aquestes declaracions despr茅s de qu猫 el candidat popular s’hagi manifestat contrari a aquesta demanda.

Joana Llu茂sa Mascar贸 posa de manifest que quan l’Estat Espanyol entr脿 a formar part de la Uni贸 Europea ja hi va haver un gran moviment de reivindicaci贸 de la llengua catalana. La candidata del PSM explica que l'any 1986, la Crida a la Solidaritat aconseguia 100.000 signatures per a aquesta reivindicaci贸, a la qual se sumaren el Parlament de les Illes Balears (aprovant una proposici贸 no de llei el novembre de 1987) i el Parlament de Catalunya, aix铆 com molts d'ajuntaments.

La diputada del PSM explica que fins a la darrera ampliaci贸, la llengua catalana, pr貌pia de les Illes Balears, era la setena llengua en nombre de parlants de la Uni贸 Europea, amb un nombre de persones que el parlen superior al d’altres lleng眉es oficials en la Uni贸 com ara el fin猫s o el dan猫s, i equiparable al nombre de ciutadans i ciutadanes que parlen suec, grec o portugu猫s a Europa. Jaona Llu茂sa Mascar贸 recorda que la nova fase d’ampliaci贸 de la Uni贸 Europea ha suposat que noves lleng眉es passin a ser oficials i es fa dif铆cil obviar que el catal脿 t茅 m茅s parlants que gaireb茅 totes les noves lleng眉es oficials, a molta dist脿ncia de l’eslovac, el litu脿, el let贸, l’eslov猫, l’estoni脿 o el malt猫s.

Segons Joana Llu茂sa Mascar贸 “脡s ben comprensible que la Uni贸 Europea vulgui establir un nombre limitat de lleng眉es franques i que el criteri de selecci贸 s’ha de basar en factors demogr脿fics i pol铆tics. De fet, el Consell d’Europa nom茅s t茅 dues lleng眉es oficials: l’angl猫s i el franc猫s. Per貌 el que no es pot fer 茅s discriminacions. Cal exigir dos requisits en qualsevol pol铆tica ling眉铆stica: en primer lloc, el respecte a la diversitat des de la premissa que cap llengua ni cap cultura 茅s superior a les altres, i, per altra banda, el tractament igualitari que permet certament tractar diferent els que s贸n diferents per貌 que sobretot obliga a tractar igual als que s贸n iguals.

El PSM considera que 茅s el moment idoni per resoldre l’anormalitat de l’estatus jur铆dic de la llengua catalana en el si de la Uni贸. Segons els nacionalistes, la nova fase d’ampliaci贸 de la Uni贸 Europea, el debat sobre la Constituci贸 europea i els compromisos assumits pel nou President del govern de l’Estat recomanen insistir en aquest moment en l’antiga i justa aspiraci贸 a l’oficialitat de la llengua catalana a Europa.





      

 

 




PSM Entesa Nacionalista - Avís legal                  Desenvolupat per: