Miquel Ensenyat: "en compte de retallar despeses socials, volem incrementar els ingressos"
Des que esclatà la crisi econòmica només s'han pres mesures que perjudiquen els més dèbils: congelació de pensions, retall de salaris als funcionaris, retard de l'edat de jubilació, anulació de subvencions a entitats i ONG,s que treballen pels més necessitats, per la cultura,... acomiadament de personal de l'educació, la sanitat... Els serveis públics ja es comencen a degradar: augmenten les llistes d'espera als hospitals, disminució de freqüències de tren i autobús, mancances de material escolar, increment dels alumnes per classe, no substitució de vacants...
Per si això no fos suficient, els increments d'imposts també perjudiquen el conjunt de la ciutadania: pujada de l'IVA per part del Govern central; pujada de la Inspecció Tècnica de Vehicles; pujada de la taxa de tractament de residus, pujada del bitllet d'autobús, pujada de l'Impost d'Activitats econòmiques...
Però ningú parla de pujar els imposts a aquells que més tenen i que s'estan enriquint amb la crisi econòmica. Les grans fortunes incrementaren un 10% el seu capital l'any 2010.
Ningú parla de combatre el frau fiscal, que a l'Estat espanyol arriba a 38.000 milions d'euros.
Ningú parla d'eliminar els paradisos fiscals: 4 de cada 5 grans empreses espanyoles tenen sucursals a paradisos fiscals.
Ningú parla de limitar els beneficis de les grans empreses que gestionen els serveis públics, energia, telecomunicacions, que l'any 2010 tengueren més de 15.000 milions d'euros de beneficis.
Ningú parla d'aturar l'especulació de les entitats financeres i les grans multinacionals que amenacen les monedes, el deute públic dels Estats, fins i tot especulen amb els aliments bàsics per la humanitat. No podem consentir que, amb els nostres estalvis, els banc especulin i amenacin les conquestes social guanyades al llarg del segles XIX i XX.
Des de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa proposam una alternativa a l'atac despietat a l'Estat del benestar. Volem preservar i aprofundir en el model polític i social que defensa la igualtat d'oportunitats a partir de garantir uns serveis públics gratuïts i universals. En comptes de retallar despeses socials defensam incrementar els ingressos. En comptes de retallar la despesa pública, que ens enfonsa més en la crisi, proposam incrementar la inversió pública. Per això proposarem incrementar els ingressos mitjançant les següents mesures:
- Elevar els trams més alts de l'IRPF perquè els qui tenen més paguin més.
- Un Pla de lluita contra el frau fiscal, que faci aflorar l'economia submergida.
- Eliminar les figures (SICAV's, fundacions...) que permeten a les grans fortunes i societats anònimes burlar les seves obligacions tributàries.
- Gravar els guanys patrimonials especulatius i fer que tributin amb la tarifa de l'IRPF.
- Promoure una normativa que impedeixi els paradisos fiscals.
- Establir limitacions a les acumulacions de matèries primeres per evitar monopolis.
- Promoure una Taxa sobre transaccions financeres (Taxa Tobin) que eviti l’especulació financera i els atacs a les monedes i al deute públic dels Estats.
Sobretot, hem de combatre l'especulació: l'especulació immobiliària, l'especulació financera, darrerament l'especulació amb aliments bàsics per a la humanitat. L'especulació no genera riquesa, l'especulació genera rics i provoca pobresa. L'especulació és la perversió de les activitats econòmiques, destrueix empreses i només provoca atur i misèria. L’especulació és el major enemic de l’economia productiva.
Algunes dades:
- El frau fiscal a l'Estat espanyol puja a 38.000 milions d'euros anuals.
- Els beneficis de les elèctriques el 2010 foren de més de 8.000 milions d'euros.
- Les grans fortunes del Mon el 2010 s'incrementaren el 9%.
- Les grans fortunes del Mon acumulen una riquesa de 42.700 bilions d'euros (4 vegades el Producte Interior Brut de tota la Unió europea).
- El darrer trimestre de 2010 es multiplicaren per 3 els contractes amb matèries primeres alimentàries.
El 98% dels contractes amb aliments bàsics són especulatius. Només el 2% són contractes reals.
)
