Notícies. 18/02/2012

El Govern del PP intensifica la “guerra absurda i molt perillosa� contra la llengua catalana

La coalició PSM-IV-ExM denuncia que José Ramón Bauzá pretén rebaixar encara més l’oficialitat de la llengua pròpia del país, amb la qual cosa es burla dels més de 12.000 ciutadans que han presentat al·legacions contra l’avantprojecte de llei de funció pública

El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa i Més per Menorca ha rebutjat avui la “guerra absurda i molt perillosa” del Govern del Partit Popular contra la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. El diputat Nel Martí fa aquestes afirmacions arran d'un nou document d'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, diferent dels dos que fins ara s'han exposat en tràmit d'audiència, i en el qual encara es retalla i es menysvalora més el coneixement i l'ús del català en l'àmbit de l'administració pública.

Concretament, el nou avantprojecte introdueix vàries modificacions de les quals val la pena destacar:

1.     El nou redactat estableix que mentre l’Administració no determini en la Relació de Lloc de Treball els llocs que tenguin com a funció principal la informació i l’atenció al públic o els que per les seves característiques especials sigui imprescindible el coneixement d’un determinat nivell de català quedaran exclosos d’aquest requisit.

2.     A més, afegeixen una nova disposició que modifica la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears, en el sentit de eximir els policies locals i els auxiliars de policia dels coneixement de llengua catalana com a requisit d’accés i de provisió.

Aquest nou document és el que el Govern presentarà el proper dia 22 de febrer a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics de l’Administració de la Comunitat Autònoma, i que suposa la tercera versió feta pública del mateix. Martí constata que cada nova versió no fa més que aprofundir en el mateix objectiu: fer del català una llengua innecessària a l'administració pública.

Per altra banda, “la forma d'actuar del president Bauzá i del conseller Gornés és lamentable i d'absolut menyspreu als ciutadans que han fet les seves al·legacions”. Per a Martí, utilitzar una nova versió d'avantprojecte quan encara no s'han contestat les al·legacions suposa un menyspreu absolut al tràmit d'audiència, i una burla a les 12.057 persones que han expressat la seva posició (aquest nombre d'al·legacions és el nombre oficial que el Govern ha contestat al diputat menorquinista en pregunta parlamentària).

Finalment, Martí creu que el Govern hauria de fer cas als juristes de les Illes Balears que ahir remetien als diputats un informe en el qual, entre d'altres coses es constata que “la supressió d'aquesta capacitació com a requisit per a l'accés a la funció pública i per a la promoció dels empleats públics, mantenint en canvi, en tots cas, l'exigència de capacitació idònia en l'altra llengua oficial, el castellà. Aquest fet entra en contradicció directa amb l'estatut d'oficialitat atorgat fins ara al català.”

“En l'actualitat, l'administració autonòmica, els consells insulars i els ajuntaments segueixen el model denominat de bilingüisme dels serveis i bilingüisme dels agents. És a dir, els aparells administratius en el seu conjunt, i tots els empleats públics que els serveixen, han d'estar preparats per garantir plenament el dret d'opció lingüística que assisteix individualment a tots els ciutadans.”

Aquestes reflexions dels juristes serveixen a Martí per a concloure que la modificació de les lleis de Funció Pública i Normalització Lingüística suposen no només un atac a l'estatus del català com a llengua pròpia sinó també com a llengua oficial de les Illes Balears. I en aquest sentit, la modificació que es planteja és clarament antiestatutària i fins i tot anticonstitucional.

El diputat del PSM-IV-ExM i Més per Menorca considera que l'actual posició del PP en matèria lingüística romp el consens del 1986, i el marc de mínims sobre els quals la comunitat autònoma havia edificat les relacions lingüística. “És una modificació feta des de l'odi i el menyspreu a la llengua pròpia d’aquest país, que res té a veure amb els drets lingüístics”.