|
PSM-Entesa i Esquerra Republicana signen un manifest per rebutjar a Europa la reforma educativa d’en Wert
L’Aliança Lliure Europea (ALE) assumeix la defensa d’un model educatiu propi i de la llengua catalana com a llengua vehicular a l’ensenyament i com a eina de cohesió social, front als atacs del Govern espanyol 
La Federació PSM-Entesa (integrada pel PSM, Entesa per Mallorca, el PSM Més per Menorca i Entesa d’Eivissa) i Esquerra Republicana han presentat avui un manifest conjunt perquè l’Aliança Lliure Europea (ALE, el partit europeu del qual aquestes formacions són membres) rebutgi la reforma educativa que promou el Govern espanyol (la LOMCE, impulsada pel ministre Wert).
El partit europeu, que forma part del grup parlamentari ALE-Verds en el Parlament europeu, assumeix la reivindicació de les forces de l’esquerra nacional de les Illes Balears i de Catalunya per tal “que no es trenqui el consens majoritari expressat per la majoria dels agents de la comunitat educativa i de la societat civil en qüestions de l’ensenyament en català (euskera o gallec) que són la llengua i cultura pròpies dels respectius territoris”.
Així mateix, el manifest “fa una crida als respectius governs autonòmics i als diputats del Congrés Espanyol perquè defensin els interessos dels nostres territoris i no permetin la invasió de competències, tant educatives com lingüístiques, que l’avantprojecte contempla i que menysprea als Estatuts d’Autonomia”.
El manifest ha estat presentat pel secretari general del PSM, Biel Barceló, el secretari general d’Entesa per Mallorca, Jaume Sansó, el president d’Esquerra a Mallorca, Joan Lladó, i el secretari general de l’Aliança Lliure Europea i vicesecretari general d’ERC, Jordi Soler, que han comparegut en roda de premsa als jardins de la plaça de la Reina, a Palma, davant el monument a Joan Alcover.
Biel Barceló ha explicat que la LOMCE pretén “recentralitzar el sistema educatiu i atacar la nostra llengua”, i “crea problemes allà on no n’hi ha cap”. A més, denuncia que el PP la utilitza com a “cortina de fum per desviar l’atenció dels vertaders problemes dels ciutadans, que són l’atur i l’economia”. I Joan Lladó remarca que “l’aplicació d’aquesta llei costarà cinc vegades més del que s’havia previst. A més, a les Illes Balears hi haurà un cost addicional, ja que aquí tenim un 40% de fracàs escolar, i si aquesta llei funciona tots els increments indirectes que s’hauran de dedicar a formació professional aniran a càrrec de les Illes Balears, la qual cosa significa un increment econòmic encara major per nosaltres, que justament estam a la coa en inversió educativa: plou sobre banyat”. Barceló i Lladó coincideixen que “cal plantejar alternatives a aquestes polítiques recentralitzadores del PP”.
Per part seva, Jordi Soler afirma: “reclamem que el Govern espanyol deixi d’atacar la llengua catalana com a llengua vehicular a les escoles. El català a l’escola és un pilar de la cohesió social, tant a les Illes Balears com a Catalunya, i a més és un model d’èxit: el model d’immersió lingüística garanteix que tots els alumnes surtin de l’etapa educativa amb coneixements perfectes dels dos idiomes. No entenem que un model d’èxit, que funciona i que gaudeix d’un consens social elevat, sigui atacat justament quan a l’Estat espanyol hi ha problemes socioeconòmics gravíssims que haurien de ser les prioritats del PP”.
|
)
