Notícies. 06/12/2013

MÉS per Mallorca: cal un nou procés constituent per superar la crisi social, política i territorial

Segons la coalició, 35 anys després la Constitució espanyola ha esdevingut “paper banyat� perquè no protegeix els drets de la ciutadania i nega la pluralitat territorial de l’Estat i el dret de decidir dels pobles

Per a MÉS per Mallorca, avui 6 de desembre, dia de la Constitució, hi ha “res a celebrar”, ja que segons els responsables de la coalició, “amb tot el que està passant avui dia entenem que no hi ha hagut una ruptura clara amb el passat, i que cal un nou pacte basat en el dret a decidir de les persones i dels pobles”.

Segons la coalició MÉS, el paper de la Constitució de 1978 en tant que Carta de drets que hauria de servir de marc per a la convivència social queda en un absolut entredit quan ens trobam que s’incompleixen la majoria d’articles que fan referència als drets i llibertats de la ciutadania.

Pel que fa al preàmbul i els valors constitucionals (la defensa de la justícia, la llibertat, etc.), el mateix Consell d’Europa ha qüestionat aquests dies la Llei de Seguretat Ciutadana que vol aprovar el govern del PP, per ser repressiva i antidemocràtica. De la mateixa manera que l’objectiu d’assegurar “un ordre econòmic i social just” contrasta amb els índexs de pobresa i exclusió que ens recorden a la postguerra.

En relació al seu Títol preliminar, que Espanya sigui un Estat social i democràtic de Dret és un fet més que qüestionable, quan veiem que els responsables de la crisi, o la família reial, no són tractats amb igualtat per part de la Justícia (art. 1). O quan es parla de la diversitat lingüística, que serà “objecte d’especial respecte i protecció”, cosa que contrasta amb el menyspreu del PP cap a la llengua catalana, com passa a les nostres Illes.

Pel que fa als Drets fonamentals (Títol I), que d’alguna manera determinen el contracte social entre la ciutadania i l’Estat, els incompliments són innombrables:

• La interpretació dels drets i llibertats de conformitat a la Declaració Universal de Drets Humans de 1948, quan s’està excloent a milers de persones del sistema de salut, per posar sols un exemple (arts. 10 i 43).

• El dret a comunicar o a rebre lliurement informació veraç, quan es tanquen mitjans públics (RTV Mallorca, Canal 9) o es manipulen (art. 20).

• Quan es qüestionen per part de l’Estat drets com el de reunió pacífica i sense armes (art. 21) i es criminalitza la protesta social.

• Quan es nega la participació ciutadana “en els afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits”, en suprimir òrgans clau com el Consell Econòmic i Social o el Consell de la Joventut, sense anar més enfora (art. 23).

• Quan es vol supeditar l’educació a interessos que no tenen res a veure amb el “ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals”, o es nega la participació de la comunitat educativa, com passa amb la LOMCE o el TIL (art. 27).

• En qüestionar constantment per part de l’Executiu el dret de vaga (art. 28), o fins i tot la representació dels treballadors i treballadores en la negociació col·lectiva.

• En destrossar drets com el dret a una feina i una remuneració suficient (art. 35) o el dret a l’habitatge (art. 47), i consolidar els grans poders econòmics mentre es renuncia a uns sistema fiscal just i progressiu (art. 31).

I així, fins a un llarg etcètera que ens confirma, i així ho senten milions de ciutadans i ciutadanes indignades arreu de l’Estat, que s’ha de subvertir aquest ordre de coses, tornar a posar les persones i els pobles al centre de les polítiques i de les decisions, sobretot quan el Tribunal Constitucional, els membres del qual estan al servei dels partits del sistema, no serveix per protegir els drets de la ciutadania, i sí en canvi per servir interessos que res tenen a veure amb tot l’esmentat, com ara la defensa d'una concepció unitarista i excloent d'Espanya que perjudica la gent, sobretot en aquells pobles que som injustament tractats a nivell fiscal, cultural, etc, com és el nostre cas.

Des de MÉS per Mallorca recordam que hi ha tres generacions que no han pogut votar la Constitució, és a dir, la majoria de la població. Per això, 35 anys després, constatam que el pacte constitucional de 1978 està esgotat i reclamam més que mai un nou procés constituent que parteixi del dret a decidir de les persones i dels pobles sobre totes les qüestions que ens afecten, des de l’economia fins a l’estructura institucional de què ens volguem dotar per protegir l’estat del benestar, realitzar-nos com a ciutadans i com a col·lectivitat i poder ser lliures i feliços. La democràcia necessita un reset, i MÉS per Mallorca està per pitjar el botó.